Pols de marbre, sorres, pigments i acrílics temperats són alguns dels materials que formen l’univers pictòric de l’artista Pau Elias.

Els seus infinits recursos cromàtics i textures ens conviden a un món insòlit molt particular. L’ús de colors càlids ens acosten a la terra i defineixen una expressió pròpia de voluntat marcadament instintiva.

Cada quadre és la reinvenció del seu propi llenguatge pictòric i la reafirmació d’una llibertat total d’execució on el sentit sobrepassa qualsevol intent d’encasellar la seva obra en un sol corrent.

Una pintura que, defugint academicismes, esdevé una actitud més que un estil determinat.

Inútil l’esforç de buscar una realitat absoluta en cada imatge de les seves creacions; cal deixar parlar el seu llenguatge fragmentari sense voler formalitzar-lo i així extreure’n la seva essència natural. Un joc d’inesgotables interpretacions possibles dins l’imaginari de l’artista.

La multiplicitat de combinacions dels elements en la seva obra permet parlar d’una tendència postmoderna. Un intent de dibuixar cosmos possibles després de la mort de les utopies modernes que ofereix noves possibilitats potencials en cada traç. Una pintura que, desacralitzant els cànons del que fou la modernitat, reivindica fortament la subjectivitat de Pau Elias.