En l'obra de Pau Elias es detecta una evolució constant, un afany per investigar nous camps i noves formes expressives. Res no és fruit de la casualitat. Tot el que hi ha neix d'experiències reals, amb connotacions plenes de vida. Els seus quadres són com poemes bastits a pinzellades. Uns poemes on s'hi reflecteixen vivències i lligams entre un passat evocat com un temps de felicitat, un present que trontolla i un avenir incert però ple d'il.lusions i projectes.

L'obra de Pau Elias és oberta però, alhora, sembla inspirada per un desig d'aturar el temps, transmetent una força interior serena amb un llenguatge viu i entenedor. El control de la composició dóna dinamisme i frescor a la combinació de conceptes i idees. Consolida l'estructura amb elements matèrics de gran potència expressiva on els móns irreals i fantàstics de caire oníric, conviuen plàcidament amb un entremat de símbols i d'imatges figuratives. La pols de marbre, les arenes, el vidre o el coure vénen a ser el sofregit dels guisats que elabora el pintor. Uns guisats on s'hi barrejen, acuradament, textures, gustos, formes i flaires per oferir-nos uns plats sorprenents i molt personals.

L'obra del pintor barceloní és un catàleg en el qual, per damunt de tot, impera la imaginació. Les referències que fa del món tangible sobre un univers d'abstracció són les portes que ens ajuden a accedir als secrets de la seva cuina.

Asseguts ja a taula, se´ns presenta una carta variada que ens convida a tastar un finíssim collage amb elements de contrast on hi destaca la riquesa suggestiva de la matèria i la força del color. Dos factors que potencien els plantajements objectuals i harmonitzen amb els postulats purament pictòrics. Els colors de terra, càlids, colors nobles i vius, tendres, són l'essència d'aquesta salsa que acaba d'arrodonir el plat i que configura una cuina amb caràcter.

Ara és, doncs, el moment d'observar amb atenció, a poc a poc. El suggeriment està servit. L'àpat és a punt. La màgia és a l'abast.